contact | site map | imprint           6.7.2008
Logo EURAC  
  NEWS ARCHIVE    
      Events    
      Education courses    
      On research    
      New print releases    
      Job openings    
SITE SEARCH  
 

 Academia 19 
Home  |  Press  |  Academia  |  19  |  art_7  

Cunvėni: Plurilinguism y scola
Academia Nr: 19 (Juni - September / giugno - settembre 1999 1999)

Werner Stuflesser
Che da nėus vėniel damprovia rujeną almanco trėi rujenedes, ne n'ie nia velch de speziel, cunscidran che l 50% dla populazion mundiela rejona almanco doi rujenedes o deplł. L ie unģ dit y cunfermą da de plu esperc che ova tėut pert al cunvėni sun l plurilinguism ai 19 y 20 de merz 1999 a Urtijėi, che nosc sistem scolastich ie, per chėl che reverda l nseniamėnt dla rujenedes, n model che tėn l var cun i tėmps.

Nosc sistem paritetich ie l resultat de ani de sperimentazions. Sambėn, avėi arjont de bon resultac ne uel nia dģ, che l ie l sėul sistem che vel. Davia de chėl iel debujėn de se giaurģ a d'autra speriėnzes se baratan ora l savėi y la cumpetėnzes arjontes. Audģ y mparé a cunėscer modiei nueves, capģ la teories scientifiches y soziologiches che ie dovia y ntėur al ciamp dla rujenedes, dą na sburdla a purvé ora stredes nueves dantaldut per maestri y personal pedagogich. Christer Laurén dl'universitą de Vaasa ą, te si rujeneda ntan l cunvėni, dit nsci: "N cont de ti nseniė rujenedes ai mutons se damąndel dantaldut ardimėnt. L maester muessa se nfidé a purvé ora ideies y teories nueves. L muessa se nfidé a se destaché da modiei che ie bele giut n funzion y se nfidé a sperimenté."
Scebėn che i esperc, che fova pra l cunvėni, ova da mustré sł truep ani de speriėnza tl ciamp dla rujenedes y tl nseniamėnt de chėstes, iel nce unģ dit che dut l savėi lessł ie mo scialdi nuef y jėunn. A livel scientifich iesen, n cont de coche n mpera y nsėnia de plu rujenedes, mo tl scumenciamėnt. La sciėnza muessa jģ a pčr cun chėi che mėt ndrova tl lėur de uni di la teories. Sun la speriėnza fata tl lėur pratich possa la sciėnza jģ inant a crģ respostes. Pian via da na tel cunscidrazion, ulėssi presenté n curt n model de nseniamėnt scialdi nteressant y che vėn metł ndrova tl Canada. Tlo se trątel de n model tlamą "de imerscion", sistem cun l fin de ti nseniė de plu rujenedes ai mutons che va i prim ani a scola.

L nseniamėnt de de plu rujenedes tl Canada
I mėndri mpera fajian damat. Per ėi iel de mpurtanza chi che y cie che ie ntėurvia. Scutan sł y ti fajan dņ ai granc sc mėti bel a fé dut. L medemo vel' per la rujeneda dl'oma. Zėnza de gran fadies scumėnci bele te si prim ani de vita a la rujené. L model scolastich dl Canada se nuzea de chėsc savėi n cont dl ntėnder y mparé di mėndri, per ti nseniė ai sculeies dla scoles elementeres doi o trėi rujenedes. Te scola cėlen de ti njeniė y pité ai sculeies cundizions ideéles per purvé ora la rujeneda nueva fajan damat. Te chėsc model iel mpurtant ne ulėi nia ti sfurzé sł la rujeneda furesta, ma cialé de descedé te uni un chėla ueia naturela de cunėscer y de mparé che ie te uni mėnder dan che l va a scola. Tl 1965 ąn a Montreal y a Quebec mutł man tla scoles cun sistems plurilinguistics. L Quebec ie la sėula provinzia dl Canada ulache la maiuranza dla populazion ie de rujeneda franzėusa, che fej ora l' 85% dla populazion. Tlo ie mé per l 15% dla persones l nglėisc la rujeneda dl'oma.
Uemes de scola, genitores coche sambėn nce maestri y linguisc“, ą cunstatą che per i mutons de rujeneda nglėija ne tlecņvel nia mparé mé n valgun'ėura de franzėus al'ena per arjonjer l bilinguism. Cunscidran che te chėsta provinzia vėniel ora de scola dlonch adurvą tramedoi la rujenedes y savan leprņ che i mutons se fej ti prim ani de scola da stramp saurģ a mparé la rujenedes, iesen stac a una de nuzé miec na tel realtą. La soluzion ie pona stata chėla de njeniė n sistem scolastich a doi y plu inant a de plu rujenedes.

L model scolastich a doi y a trei rujenedes
Per unģ numineda scola bilinguala muessel te na tela unģ nsenią l 50% dla materies tla rujeneda furesta. Tl ejėmpl canadesc fossa chėsta l franzėus. La tėmes de truep genitores, che n tel sistem vėn a danejé la cumpetėnza tla rujeneda dl'oma y plu avisa tl nglėisc, ie zėnza rejon, davia che n ą pudł cunstaté tres tesc“ y studies l resultat cuntrčr. Mutons nglėisc che va tla scola nglėija ne mpera nia miec si rujeneda che chėi che fej la scola bilinguala. La rejon ie dantaldut chėla che tla scola bilinguala nsėnia maestri che ie nstėsc de chela rujeneda. Dal'autra pert cėlen tlo, per n cėr tėmp, de ne cumedé nia for ora y fai che l sculé fej tla rujeneda furesta, nsci ti tņlen bel plan la tėma de fé fauz. N tel sistem ą demustrą che l porta de bon resultac.
Ti ani otanta ąn pona a Montreal purvą ora n sistem a trėi rujenedes, cun franzėus y ebraich per mutons de rujeneda nglėija. Duta trėi la rujenedes vėn sambėn pratichedes nce ora de scola, tl mond de uni di de chisc mutons. Studies ą demustrą che nianca no l sistem de trilinguism ne n'ie de dann per la rujeneda dl'oma. N ą cunstatą dal'autra pert che l'alfabetisazion ie manco ria per i mutons sce la vėn fata te una o l'autra rujeneda fulestiera.
Y co stąla pa n cont dl'autra materies te de tel scoles cun sistem plurilinguistich? La resposta ie positiva. Mparé de plu rujenedes, les adurvé nce per comuniché sun d'autra materies ne ą nia cunseguėnzes negatives per chėsta materies. Per finé via ulėssi mo fé doi cunscidrazions sun l nseniamėnt de plu rujenedes tla scoles: n tel model coche l canadesc porta si resultac te luesc ulache la rujenedes vėn pratichedes uni di nce ora de scola, ma n en possa nia l piė dņ y l paredlé cun nosta realtą tla valedes ladines. Sambėn, uni realtą va trateda autramėnter; purempo ie l cunėscer d'autra situazions y d'autri sistems scolastics zėnzauter n arichimėnt per la scola ladina.

Dr. Werner Stuflesser, Presidėnt dla Academia Europeica de Bulsan Werner.Stuflesser@eurac.edu


  The latest issue
 

 
 
Copyright © EURAC 2008 Send page Print page Top of page