ScienceBlogs
Home

Conscideraziuns söla crisa dl virus Corona

1
1
Conscideraziuns söla crisa dl virus Corona
Conscideraziuns söla crisa dl virus Corona. - © Photo by Chris Montgomery on Unsplash

Te chësc tëmp determiné dala pandemia me vëgnel tres indô imënt la frasa conesciüda y de gran portada leterara fora dla storia “Le Pice Prinz” dl autur franzesc Antoine de Saint-Exupéry che dij: „Al é cun le cör y nia cun i edli che i odun y capiun indertöra la realté, la jënt y döt le monn incër nos ia.“

Da forá-merz incá viunse edemes y dis che romagnará codî te nosta recordanza, ...por le chît sintí incër nos ia, por les plazes y les strades ötes, por l’imposcibilité da s’incunté danter familiars, compagns o conzitadins, por le laur fat da ciasa infora y - baldi ince – por les noeles da vigni de che informëia söl numer dles porsones infetades, varides o ince mortes. Dan n nemich invisibl y che ne se lascia nia pié ite, mo che podess avëi la müsa de vignun che i incontun, nes sintiunse te n iade indefenüs, lasciá susc y pordüs. Al é na fragilité che manacia da sofié completamënter les relaziuns interpersonales y soziales.

La crisa gaujada dala pandemia Covid-19 á ince chiló da nos mudé y straot daldöt la vita da vigni de y gaujé de gragn mudamënc sides tla vita privata co ince te chërta publica. L’infeziun se damana da döta la sozieté de gragn sforc y á madurí n gröm de conseguënzes che nes dá nia püch da ponsé: laur a n orar acorté, stlüta de botëghes y aziëndes, pordüda dl post de laur, mancianza de rendimënt, isolaziun soziala y ince ciamó d’atri fenomens de concomitanza che é da mëisc incá tl focus di media y dla discusciun publica. Mo tl medem tëmp vëgn tröc de nos ince confrontá cun conzec nüs y desfides positives che podess fá scora tl dagní sciöche le homeworking, le homeschooling o la digitalisaziun en general. Avisa te chësc  contest passenëia ite bun le pinsier dl scritur svizer Max Frisch che dij: „la crisa é n momënt produtif, an mëss madër ciaré da ti tó la ria saú“.

Mo restun n momënt pro la digitalisaziun. Chësc tema é bele da agn söl’agenda de tröpes istituziuns y aziëndes y reverda ala fin n gromun de impiegac y lauranc. Tres le virus Corona s’á la digitalisaziun ciafé na gran sbürla y ara moscëda sö tambëgn la sozieté co l’economia. „Destanziamënt sozial“ é la parora d’ordin dl momënt. Tröc de nos laora bele da n pez da ciasa infora. Chësc é sambëgn ma poscibl sce an á na bona conesciun y n alt degré de digitalisaziun.

Vignun de nos á intratant fat l’esperiënza che ara vá da limité spostamënc y iadi. I un capí che ara vá a pora nia ince da se mëte en contat o da tigní sentades te forma online y che chësta oportunité pó cinamai gní tuta sciöche na dërta chance. Intratant vëgnel metü a jí unités de scoraziun por fá videoconferënzes y por formé personal de scora y aministratif a na manira che chisc sides bugn da se möie a da adoré cun saoridanza y efiziënza i stromënc dla comunicaziun moderna. Da n pez incá laora nüsc büros te forma digitala. Chiló y dailó vá la cossa ciamó n pü’a pe zot, mo dötadöm pón dí che le virus Corona é sté bun da arjunje ci che mangers y consulënc dla digitalisaziun n’é cun döta la bona orenté cina incö nia stá bugn da arjunje. Le fazit cina sëgn: ara vá, sce an ó!

Le svilup dles edemes y di mëisc passá é imprescionant. Milesc y milesc de impiegac y de büros comunichëia digitalmënter. Tres les videoconferënzes s’á les destanzes geografiches te n iade ascorté a n minimum. De forá messân ciamó calcolé por n iade de sorvisc da Lungiarü a Balsan (inant y derevers) trëi ores. Intratant él danter Lungiarü y Balsan ma plü n per de secunc cina che la finestra dla videoconferënza se deura söl vidrel (monitor) dl computer, ... y ara funzionëia.

Sambëgn, dal punt d’odüda dla fragilité economica pon dessigü bele sëgn dí che les conseguënzes dl virus lasciará na merscia sota y alüsc desvastanta. Por compensé le dann economich ne bastarál nia ma de intervënc sporadics, mo al orará dantadöt ester inovaziuns y strategies industriales nöies. Öna dles majeres desfides é al momënt – sciöche bele dit dessura - l’esperimentaziun cun le telelaur (smart working), mai ciamó odüda te chësta dimenjiun. Düc é cherdá a reorganisé sü tëmps y sües lercs de laur aladô dles ghiranzes nöies gnüdes a se cherié. Le miú che i podun fá, é chël da sfruté a funz chësta ocajiun y da porvé da capí che fora de na crisa pól nia dainré ince nasce na oportunité o na chance.


Giovanni Mischí: Nasciü tl 1964 a Lungiarü (Comun de San Martin de Tor), stüde de germanistica y storia tl’université de Desproch, 1990-2013 tradutur, lessicograf y archivar pro l’Istitut Ladin „Micurá de Rü“, dal 2013 incá responsabl por la formaziun di insegnanc dles scores ladines, dozënt tla Université Lëdia da Balsan.

Tags

Citation

https://doi.org/10.57708/b9967933
Mischí, G. Conscideraziuns söla crisa dl virus Corona. https://doi.org/10.57708/B9967933

Related Post

The condition of refugees in the pandemic era –  Four questions for Susan Abulhawa
ScienceBlogs
covid-19

The condition of refugees in the pandemic era - Four questions for Susan Abulhawa

Andrea MembrettiAndrea Membretti
Sprache in der Pandemie: Die Linguistin Andrea Abel über Kriegsmetaphorik, Fake News und unser Corona-Vokabular
ScienceBlogs
covid-19

Sprache in der Pandemie: Die Linguistin Andrea Abel über Kriegsmetaphorik, Fake News und unser Corona-Vokabular

Barbara BaumgartnerBarbara Baumgartner
Pandemie der falschen Experten
ScienceBlogs
covid-19

Pandemie der falschen Experten

Martin W. AnglerMartin W. Angler

Science Shots Newsletter

Science Shots Eurac Research Newsletter

Get your monthly dose of our best science stories and upcoming events.

Choose language